Estava revisant un perfil de Facebook que es dedica a Sabadell el qual segueixo assíduament quan en vaig trobar un altre perfil “old computers”. Vaig començar a veure imatges de com era la informàtica del segle passat i vaig recuperar l’estètica del món que vaig viure en els meus primers temps de treballador en el que avui se’n diu “Sistemes d’Informació” al Centre de Càlcul de Sabadell. Veure targetes perforades, sales d’ordinadors (ara, Computer Centre) amb aquells Mainframes dels anys 60, 70 i 80. Ordinadors d’IBM, Digital o Bull. Aquelles sales immenses amb bateries de Cintes Magnètiques i de Discos que tenien la mida d’una rentadora de roba i que tenien una capacitat d’unes desenes de megabytes. Aquells primers ordinadors personals. Avui és molt arcaic però jo ho vaig viure en primera persona.

Vaig començar la meva trajectòria en el món de la informàtica l’any 1966 quan tenia 15 anys. En aquells temps treballar en aquestes edats era ben normal. La meva primera tasca va ser perforar targetes. Després vaig anar fent la trajectòria normal; operador, programador, analista, tècnic de sistemes i més endavant director de Sistemes. Vaig treballar amb diversos ordinadors de varies marques com, per exemple, Gamma 10 de Bull, IBM 360, Cyber de Control Data Corporation , PDP-11 i Vax-11 de Digital. Tots aquets ordinadors ja no existeixen. Com a programador vaig tenir l’oportunitat de fer servir Assembler d’IBM, RPG, Cobol, Fortran Basic o Compas de Control Data. Aquesta trajectòria va ser al Centre de Càlcul de Sabadell posteriorment vaig treballar a diferents empreses amb altres equipaments que no cal mencionar aquí. Recordo CCS per ser la meva primera fase on vaig veure néixer i desaparèixer diferents equips; Cintes magnètiques, discos, disquets flexibles. També vaig assistir a la desaparició de les targetes perforades o les bandes de paper. Sí, era un altre món. Avui a la butxaca portem un ordinador amb una capacitat infinitament superior de la que comptàvem per mecanitzar empreses. En aquelles èpoques quan disposaves d’una línia de comunicació de mil bytes eres el rei. Els megabytes o els gigabytes eren ciència ficció. 

Trobar aquest perfil de Facebook, m’ha traslladat a aquells temps i quan un es fa gran té tendència a caure en episodis de nostàlgia. Però està bé perquè he tingut la sort de veure l’evolució de la informàtica des de quasi els seus principis. Després de la tabuladora que era un ordinador que funcionava amb relés i es programava amb cables ja vinc jo. 

Febrer de 2026